Georgia O’keeffe, l’ànima d’un paisatge

Serie I. N.º 4. 1918
Oli sobre cartó, 50,8 × 40,5 cm
Städtische Galerie im Lenbachhaus und Kunstbau, Múnich. Donació de The Georgia O’Keeffe Foundation, G 17 854
© Georgia O’Keeffe Museum, VEGAP, Madrid, 2021
Photo: Städtische Galerie im Lenbachhaus und Kunstbau München

El Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, presenta la retrospectiva de Georgia O’keeffe( 1887-1986), considerada una de les millors artistes nord-americanes del segle XX. Amb un total de noranta obres, fa un repàs a la seva dilatada trajectòria. La exposició romandrà oberta del 20 d’abril al 8 d’agost de 2021.

Nascuda a Sun Pririe, Wisconsin. Comença la seva formació artística al 1905 a l’Institut d’Art de Chicago i més tard a la Lliga d’Estudiants d’Art de Nova York. Però la formació es massa acadèmica per a ella. Entre 1912 i 1914 un dels seus professors, Arthur Wesley Dow, la guia en un nou llenguatge pictòric, no acadèmic, i més lligat a les emocions.

Al 1915, fa un canvi radical i els seus dibuixos a carbó i les seves aquarel·les, clarament abstractes, sorprenen al galerista i fotògraf Alfred Stieglitz que organitza la seva primera exposició a la galeria 291 de Nova York, al 1918.

Es trasllada a viure a aquesta ciutat, on viurà durant 10 anys, i comença una sèrie d’obres inspirades en els paisatges urbans que veu des de la finestra de la seva habitació de l’hotel on s’instal.la de forma permanent. Li agrada treballar en sèries o blocs de temes que l’interessen. 

Coneguda per les seves pintures de flors en gran format, algunes d’elles tan ampliades com vistes amb lupa i que molts van interpretar des del punt de vista psicoanalític com a òrgans sexuals femenins, creant una certa polèmica i que ella sempre va desmentir.Deia que si las pintés petites ningú les veuria. 

Vídeo explicatiu de l’exposició. Amb Marta Ruiz del Árbol, comisaria.

Nascuda en un medi rural, tan proper a la natura, Nova York li acaba cansant, malgrat li agradava, i fa incursions en d’altres paisatges més propers a la seva sensibilitat. Les seves visites al llac George que li recorden tant al seu paisatge de la infància, i d’on farà una sèrie de paisatges amb cases de fusta, com la descoberta de Nuevo México on s’instal.laràdefinitivament al 1949. Primer a Abiquiú i més tard, degut a la seva edat avançada i la seva greu i progressiva ceguesa, a Santa Fe, on des de 1997 es va crear el Museu GeorgiaO’keeffe. 

Dels els anys passats a Nuevo México son els seus increïbles paisatges, tant de forma com de color. Sortia a peu amb el seu cavallet i pintures i caminava fins trobar un motiu que li agradés, Cada cop anava més lluny fins que es va comprar un Ford A, un cotxe-furgoneta de fusta que va convertir en el seu taller. 

Va ser tan gran la simbiosi entre ella i el paisatge que eren tot un. Un cop interioritzat el paisatge, va fer una sèrie dedicada a la seva casa de fang, amb les portes, finestres i les populars escales de fusta que s’utilitzaven per pujar al terrat. 

De les seves passejades en recollia pedres, branques i esquelets de cavalls o vaques que després va reinterpretar en una altra sèrie en que els ossos i el paisatge quedaven plenament integrats. Ella no considerava que fos macabre, sinó era una altra relectura dels paisatges.

Al 1973, degut als seus problemes de visió, va contractar a Juan Hamilton, un terrissaire de 27 anys, que li va ensenyar a treballar l’argila i que li va fer de cuidador durant 13 anys.

Una vida apassionant, que molts consideraven solitària però que li va permetre trobar el seu propi llenguatge i el lloc on es va sentir emmirallada i on va crear una obra subjectiva, potent i encara avui contemporània.

Si voleu saber més profundament sobre ella, us recomanem la seva biografia. GeorgiaO’keeffe, escrita per Roxana Robinson i editada en castellà per la editorial Circe.

I us recomanem, si podeu, visitar la mostra de la seva obra al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

https://www.museothyssen.org/exposiciones/georgia-okeeffe