A mitjans el segle I a.C. s’inicia a la societat romana un important canvi en el tipus de vaixella utilitzada per a ús domèstic, les vaixelles de vernís negre comencen a ser substituïdes per unes de vernís vermell, és la terra sigillata, un tipus de ceràmica de gran qualitat que a banda del seu color vermell es caracteriza per tenir una superfície dura i brillant que sovint està decorada amb variades i belles figures modelades.
Els primers tallers apareixen a Arezzo ( península Itàlica) però aviat s’estenenper tota la mediterrània.
El color vermell brillant es deu a l’aplicació d’un engalbe fet d’argiles decantades*. És un engalbe molt fluït que un cop cuit a 980ºC vitrifica i impermeabilitza la peça.
Les primeres peces són tornejades, però aviat es faran a motlle per augmentar i abaratir la producció.
Els terrisers coïen les seves peces en forns comunitaris i les distinguien marcant-les amb un segell personal “sigillum”, així identificaven els seus productes, distingint l’origen, disseny i qualitat.
Actualment s’utilitzen per fer efectes decoratius, en fornades de rakú nu, en fornades en oxidació o combinant diferents tècniques.
* Una terra sigillata o decantada, és un engalbe que conté les particules més fines de la terra amb la que l’hem preparat. Per elaborar-les em de barrejar una certa quantitat d’argila en molta aigua amb un defolculant.
El defloculant fa que les partícules més fines es mantinguin en suspensió en l’aigua i que les poguem separar de la resta.
Escola d’Arts Plàstiques de Cerdanyola 