Per aprendre a dibuixar, Leonardo da Vinci, utilitzava la tècnica a punta de plata. Sobre una fusta que primer es pintava de blanc amb una barreja de pols d’osos i saliva que un cop seca es podía dibuixar a sobre amb la punta de plata ( com si fos una pissarra ) que despreneia petits fragments del mineral i que s’esborrava amb el dit.
Per a realizar aquesta técnica sobre paper o pergamí, s’havia de preparar primer el paper amb una base o fons feta a base d’aigua, goma aràbiga, pols d’osos, pigment de plom vermell i pigment negre marfil iaixí la superfície ja estaba apunt per dibuixar amb la punta de plata.
Havia d’altres tipus de punta de metall com l’or, coure, zinc i plom amb aliatges. Donant resultats diferents en quan a la durabilitat en el temps.
Van Eyck, Botticelli, Leonardo i Dürer utilitzaven aquesta tècnica.
Molts artistes utilitzaven també la plomes d’oca que s’endurien secant-se enterrades a la sorra i que després es retallava a la mida d’una mà. Se li donava forma fent un tall en diagonal perquè la punta quedés ben fina i un altre petit tall a la part superior per a que fluís millor la tinta.
Leonardo utilitzava la ploma per als seus dibuixos anatòmics perquè el traç era més prim, en canvi per a esbossos utilitzava la matita nera, un guix natural de color blau. Poques vegades utilitzava el carbonet (branques carbonitzades de salze), per la fragilitat de l’adherència al paper. O sanguina, un guix compost de hematita ferruginosa, molt més dura que la sanguina actual. Utilitzava també el bistre, un taní disolt en aigua, o del taní de la noguera que dona una tinta de color café, molt semblant a la que treu la glándula defensiva de la sípia.
Com sabeu, els artistas es fabricaven els seus propis materials, tots ells extrets de la natura. Per això molts d’ells tenien els seus aprenents que els ajudaven en aquestes tasques i aprenien l’ofici.
Escola d’Arts Plàstiques de Cerdanyola 