El llapis

Fins al segle XVI els artises dibuixaven amb plomes d’oca i tinta o carbó ( en d’altres articles us parlarem d’aquests dos materials més extensament). L’inventor del llapis va ser l’alemany Conrad von Gesner al 1565. En un principi era una barreta de plom amb un aliatge d’estany i s’esborrava amb molla de pa.
Un any abans, però, es va descubrir una mina de grafit pur ( carboni cristalitzat i ferro ) a Barrowdale, Anglaterra. Creien que era una classe de plom i el van anomenar plumbago. I no va ser fins al 1789 que passà a anomenar-se grafit. Es presentava com una barreta fina embolicada amb corda feta amb pell d’ovella, que a mida que es gastava es desenrollava.
Per raons estratègiques, el seu ús no es va generalitzar perquè les mines angleses de grafit s’utilitzava per a la fundició de canons.
Quan al segle VXIII es van interropre les relacions comercials anglo- franceses es va haver de substituir el grafit del que tenien el monopili els anglesos.
Al 1795 el francés Conté i l’austriac Hardtmuth, en investigacions paral.leles, van crear un succedani de grafit barrejat amb argila i aiguaamb forma de barreta que s’enfornava i es submergia en cera i el van cubrir de fusta de cedre com els actuals. David, Ingres, Delacroix, Corot i Degas l’utilitzaven.
A part dels de grafit, van crear el llapis vermell que es feia amb òxid de ferro, cua de peix i goma aràbiga. El llapis blau es fabricava amb argila i blau prùssia. I es van fer molt popùlars perquè l’utilitzaven els contables, banquers i comerciants el llapis que per un extrem tenien la mina vermella i blava per l’altre.
En aquella temps va aparèixer l’empresa alemanya Faber-Castell.
Al segle XIX ja es fabricaven llapis de tots colors amb la utilització de tints d’anil.lines, substància obtinguda del quitrà.
Al mateix temps, el químic J. Priestley, ja s’havia inventat la goma d’esborrar a partir de la savia d’hebea. Que a part de ser una substància impermeable, servia per eliminar els trassos de grafit.

Al 1915 es va inventar el portamines. Un disseny fantàstic que eliminava el fet de fer punta al llapis.
Els llapis porten una graduació que te a veure amb la duresa o no de la mina i que ve donada per la proporció de grafit i argila. Els llapis que porten la lletra H, son mines dures, es a dir, porten més grafit que argila. I les mines B, son mines tobes perquè la proporció d’argila es superior al grafit. La graduació va de l’H fins al 9H, I del B fins al 9B. La graduació F, correspon al punt intermig de les dues graduacions.
Les mines dures dibuixen games de grisos, amb un traç prim i amb els quals no s’ha de fer molta pressió sobre el paper perquè deixen marques. Les mines toves més greixoses s’utilitzen per ombrejar i donen tots els tons de grisos intensos fins al negre.
Marques
Cada artista ha de trobar el llapis més adient per cada obra que realitzi. Hi ha fabricants que les seves mines son més dures malgrat tenir la mateixa graduació que els altres.
Conté, Faber- Castell, Staedler, Derwent, Prismacolor, Lyra Rembrandt, Tombow, Cretacolor, Arteza, Caran d’Ache
En aquest link podeu veure un video de la fabricació de llapis de l’Empresa Faber-Castell: https://youtu.be/NPGA8zPxoJY
Marutxi Beaumont